Abstract: . . .  mitjançant cultiu in vitro . Els cultius in vitro com a sistema per a la producció de metabolits de plantes. Metabolisme secundari i diferenciació cel·lular. Tipus de cultiu in vitro . Cultius cel·lulars: establiment del cultiu, selecció de línies productives, optimització de condicions i sistemes de producció. Cèl·lules immobilitzades. 21. Fonaments d’enginyeria genètica en plantes. Sistemes de transferència gènica. Biologia d’ Agrobacterium . Vectors basats en el plasmidi Ti. Transformació amb Agrobacterium . Estructura, estabilitat i expressió del T-DNA introduït. Sistemes de transferència gènica directa. Bombardeig de partícules. Noves aproximacions. Expressió programada dels gens . . .
. . .  biotechnology handbook. 2nd Edition. Macmillam Publ. Ltd. 2. Alexander, Martin. 1994. Biodegradation and bioremediation. Academic Press. 3. Bordons, A. i Constantí, M. 1999. Introducció a la biotecnologia ambiental: solucions als problemes ambientals mitjançant sistemes biològics. Universitat Rovira i Virgili. Departament de Bioquímica i Biotecnologia . 4. Bordons, Albert. 2001. Bioquímica i microbiologia industrials. Servei Lingüístic de la Universitat Rovira i Virgili. 5. Bu'lock, J. and Kristiansen, B. 1991. Biotecnología basica. Ed. Acribia. 6. Casal I., García-López, J.L., Guisán, J.M. y Martínez-Zapater, J.M. 2000. La Biotecnología Aplicada a la Agricultura, Eumedia, Madrid. . . .
. . .  Control de la pol·linització. Increment del valor nutricional. Obtenció de noves varietats de flors. Millores en la qualitat i manipulació de fruits. Síntesi de pèptids o proteïnes d’interès biomèdic. Síntesis de compostos d’interès industrial. Fitorremediació. Aspectes socials i ambientals de la Biotecnologia Vegetal. Perspectives futures. PROGRAMA DE PRÀCTIQUES 1.- Aïllament de microorganismes biodegradadors de hidrocarburs. Estudi de les condicions òptimes de biodegradació. 2.- Disseny per ordinador de sondes d’àcids nucleics per a la identificació de bacteris. Valoració a laboratori per hibridació a nivell colonial. 3.- Preparació d'una vacuna bacteriana. Producció i inactivació . . .
. . .  Page 6 Pels vídeos 1 al 4 es calcula una durada de la projecció de aproximadament 35 minuts. Després seguirà una discussió amb els alumnes en sessions d'una hora de durada, fent un total de 4 hores. En les 4 hores restants es faran seminaris de discussió d'un treball(s) científic d'actualitat, relacionat amb els temes impartits en teoria. Es proposen 4 sessions d'una hora de durada cadascuna. Pel vídeo 5 s’estima una durada de 55 minuts. Li seguirà una discussió sobre factors de risc, aspectes ambientals, aspectes socials i legislació de la biotecnologia vegetal. Tanmateix, es discutiran diverses aplicacions de plantes transgéniques. Sessions de 2 hores de duració. BIBLIOGRAFIA . . .
--3000,4,375,3315,15220